Serveis Ecosistèmics
Introducció
Els ecosistemes presents a la província són principalment de tipus forestal (boscos, matollars, prats i herbassars, etc.) i agrícola, destacant també els ecosistemes lligats als processos d’urbanització, que són especialment presents en l’àmbit metropolità de Barcelona. Tal com mostren les diferents edicions del mapa de cobertes de Catalunya (MCSC, CREAF), l’àmbit metropolità ha sofert una caiguda dràstica de la superfície agrícola (gairebé del 58%) en les darreres dècades, que en gran part s’ha transformat en superfície urbana i en menor mesura en superfícies forestals. Aquests canvis en les cobertes i usos del sòl té implicacions directes sobre la provisió de serveis ecosistèmics en l’àmbit d’estudi, especialment pel que fa als serveis d’aprovisionament, així com també en la demanda d’aquests serveis, ja que l’augment de les cobertes urbanes és proporcional a un increment de la població.
SERVEIS D'APROVISIONAMENT
Aprovisionament d'aliments (cultius destinats a consum humà)
Els productes alimentaris poden provenir de diversos ecosistemes com per exemple boscos (bolets, animals cinegètics, etc.) o ecosistemes fluvials i marins (productes pesquers), però son principalment els ecosistemes agraris (cultius i pastures) els que tenen una major rellevància en aquesta provisió, especialment a la província de Barcelona. Aquesta aproximació al servei d’aprovisionament d’aliments ha tingut en compte únicament la producció dels conreus agrícoles destinats al consum humà a partir del càlcul dels rendiments mitjans agrícoles en valor biofísic (kg/ha i any).
Autor: Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i Diputació de Barcelona
Metadades
Aprovisionament de biomassa forestal (mètode CREAF)
La provisió de biomassa forestal es refereix principalment al servei de provisió de matèries primeres (material per construcció/mobiliari i combustible) provinent d’ecosistemes forestals, és a dir, tant a fusta com llenya. Com en el cas anterior, existeixen altres ecosistemes, com els agrícoles, que poden proporcionar biomassa per a fusta comercial o com a combustible (ex. biomassa de conreus llenyosos o de conreus energètics), però no s’han considerat en aquesta fase per la seva menor rellevància a l’àmbit d’estudi. També cal tenir en compte que els indicadors cartografiats indiquen la capacitat dels ecosistemes forestals per proveir aquest servei, és a dir, l’oferta potencial del servei, que òbviament no es correspon a l’extracció actual de biomassa en forma de fusta o llenya (que correspondria a l’ús o flux del servei). Així mateix, només es considera la biomassa llenyosa aèria total (suma de la biomassa de les fraccions llenyoses: fusta, escorça i branques) de les espècies arbòries. L'estimació de l'indicador es basa en el càlcul de l’increment mitjà de biomassa en t/ha i any a partir de la fórmula: (B_IFN3 – B_IFN2)/ 11, On 11 són els anys entre la realització del IFN2 (1990) i l’IFN3 (2001).
Autor: Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i Diputació de Barcelona
Metadades
Aprovisionament de biomassa forestal (mètode Unió de Pagesos)
La provisió de biomassa forestal es refereix principalment al servei de provisió de matèries primeres (material per construcció/mobiliari i combustible) provinent d’ecosistemes forestals, és a dir, tant a fusta com llenya. Com en el cas d'aprovisionament d'aliments, existeixen altres ecosistemes, com els agrícoles, que poden proporcionar biomassa per a fusta comercial o com a combustible (ex. biomassa de conreus llenyosos o de conreus energètics), però no s’han considerat en aquesta fase per la seva menor rellevància a l’àmbit d’estudi. També cal tenir en compte que els indicadors cartografiats indiquen la capacitat dels ecosistemes forestals per proveir aquest servei, és a dir, l’oferta potencial del servei, que òbviament no es correspon a l’extracció actual de biomassa en forma de fusta o llenya (que correspondria a l’ús o flux del servei). Així mateix, només es considera la biomassa llenyosa aèria total (suma de la biomassa de les fraccions llenyoses: fusta, escorça i branques) de les espècies arbòries. S’ha partit de la capa de Dinamisme Agrari 2013 (Unió de Pagesos, 2013) i de la taula de Rendiments forestals (Unió de Pagesos, 2013), que inclou l’estimació mitjana del creixement net de cada categoria forestal (en t/ha i any).
Autor: Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i Diputació de Barcelona
Metadades
SERVEIS DE REGULACIÓ
Regulació climàtica global. Carboni aeri emmagatzemat en l'estrat arbori dels boscos de l'àmbit del SITxell (en t/ha) per a l'any 2001
L'emmagatzematge de biomassa es produeix majoritàriament en els ecosistemes forestals, tot i que els ecosistemes agraris, principalment conreus llenyosos també poden acumular quantitats importants de carboni i, per tant, contribuir igualment a la regulació climàtica global. Inclús els ecosistemes urbans (parcs, jardins, arbrat viari, etc..) proveeixen aquest servei encara que sigui de manera moderada. Per tal de cartografiar aquest servei s’ha utilitzat les bases cartogràfiques per a l’avaluació de l’estat ecològic del bosc a l’àmbit SITxell (Pino, 2007), ja que inclouen una modelització cartogràfica de les dades dels inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3). D'acord amb aquests resultats, l'emmagatzematge total de carboni aeri a l'estrat arbori era de poc més de 10 milions de tones dins l'àmbit del SITxell l'any 2001 (any de l'Inventari Forestal Nacional o IFN3).
Autor: Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i Diputació de Barcelona
Metadades
Regulació climàtica global. Carboni aeri emmagatzemat en l'estrat arbori dels boscos de l'àmbit del SITxell (en t/ha), projecció per a l'any 2013
Assumint que el flux anual de captura de carboni entre ambdós inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3) es manté de manera lineal, es pot projectar l'emmagatzematge estimat de carboni present als ecosistemes forestals per a l'any 2013. D'acord amb aquesta premissa, els boscos del l'àmbit del SITxell estarien acumulant l'any 2013 uns 11,11 milions de tones de carboni aeri. Càlcul de la biomassa aèria llenyosa de l'IFN2 a partir de la fórmula: B_IFN2 = B_IFN3 / (1+ΔB/100) Càlcul de l'increment mitjà de biomassa en t/ha any a partir de la fórmula: (B_IFN3 – B_IFN2)/ 11, on 11 són els anys entre la realització de l'IFN2 (1990) i IFN3 (2001).
Autor: Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i Diputació de Barcelona
Metadades
Regulació climàtica global. Carboni aeri capturat anualment en l'estrat arbori dels boscos de l'àmbit del SITxell (en kg/ha i any)
Cartografia del servei de regulació climàtica global del carboni aeri capturat anualment en l'estrat arbori dels boscos de l'àmbit del SITxell (en kg/ha i any) considerant un increment anual lineal entre els anys 1990(IFN2) i 2001(IFN3). A partir del mapa de biomassa de l’IFN3 (Inventario Forestal Nacional 2001), i el d’increment net de biomassa entre inventaris s’ha pogut cartografiar el carboni capturat anualment. Cal tenir en compte que aquests resultats només indiquen el carboni capturat de la fracció aèria de l’estrat arbori (fusta, escorça, branques), i per tant, no consideren el carboni de la biomassa subterrània (arrels) o el que es troba present en l’estrat arbustiu, herbaci o inclús en la necromassa acumulada al sòl (que pot ser superior al carboni total de la biomassa).
Autor: Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i Diputació de Barcelona
Metadades
Control de l'Erosió
El control o regulació de l’erosió és un servei ecosistèmic que es pot definir com la capacitat dels ecosistemes (principalment la
vegetació) per retenir el sòl i prevenir la seva erosió gradual o sobtada (despreniments de terra). El servei es pot quantificar en
unitats biofísiques, per exemple, a través de la quantitat de sòl retingut (kg/ha i any) per part de la vegetació. En aquest cas,
s’ha optat per realitzar una quantificació aproximativa basada en l’índex d’erosionabilitat potencial (SITxell) i uns valors
genèrics de capacitat de les cobertes del sòl per controlar l’erosió basats en coneixement expert (Burkhard et al., 2012).
Autor: Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i Diputació de Barcelona
Metadades
SERVEIS CULTURALS
Potencial d'oportunitats recreatives
Les oportunitats recreatives i de lleure a l’aire lliure que ofereixen els ecosistemes representen un dels serveis ecosistèmics
culturals més importants pel benestar humà, especialment en una àrea altament poblada com és la província de Barcelona. La
quantificació, modelització i valoració dels serveis culturals suposen un repte important, ja que, a diferència dels serveis
d’aprovisionament o regulació, són beneficis intangibles i, per tant, subjectes a les percepcions i preferències de les persones.
Per tal de cartografiar les oportunitats recreatives potencials que generen els ecosistemes presents a l’àmbit SITxell s’ha emprat
el model ESTIMAP (Ecosystem Services Mapping Tool). Aquest model estima la capacitat potencial dels ecosistemes per proveir
oportunitats recreatives o de lleure a l’aire lliure basant-se en un conjunt de components (1-el grau de naturalitat; 2-elements
naturals (excepte hídrics); 3-infraestructures; 4-elements relacionats amb l’aigua) que s’assumeix que influencien aquesta
provisió en major o menor grau.
Autor: Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i Diputació de Barcelona
Metadades
SERVEIS DE SUPORT
Hàbitat per a espècies
Cada ecosistema proporciona diferents hàbitats que poden ser essencials pel cicle de vida de les espècies, incloent aquelles migratòries
que depenen de diferents ecosistemes. El mapa de valor global d'interès (VGI) botànic dels hàbitats es calcula tenint en compte l'índex
d'interès corol.lògic i l'índex d'interès intrínsec dels hàbitats utilitzats en el projecte SITxell. Aquesta cartografia representa un
bon indicador per quantificar aquest servei ecosistèmic de suport.
Com es el cas d'altres serveis analitzats, els valors més elevats corresponen en molts casos als espais naturals protegits
de la província de Barcelona i les zones fluvials.
Autor: Grup de Recerca de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació (UB) (GEOVEG)
Metadades
Àrea de Territori i Sostenibilitat
Comte d'Urgell 187, 3a planta, Edifici Rellotge
08036 Barcelona. Tel. 934 022 896