Cartografia dels Serveis Ecosistèmics a la província de Barcelona en el marc del SITxell
Marc conceptual
Tot i que existeixen diverses definicions i aproximacions, en general es considera que "els serveis ecosistèmics són les contribucions directes o indirectes dels ecosistemes pel benestar humà"
(TEEB, 2010). Els orígens del concepte de “serveis ecosistèmics” es remunten a finals dels anys setanta, quan alguns autors van començar a assenyalar la nostra dependència social i econòmica envers els béns i les
funcions de la naturalesa, amb l'objectiu d’atraure l’interès públic en la conservació de la biodiversitat (veure Gómez-Baggethun et al., 2010 per una revisió històrica del concepte de serveis ecosistèmics). La generalització
del concepte a nivell científic va arribar els anys noranta del segle passat sobretot a través de dues publicacions: el llibre “Els serveis de la naturalesa: dependència de la societat en els ecosistemes naturals” (Daily, 1997) i l’article
publicat a la revista “Nature” titulat “El valor dels serveis ecosistèmics i el capital natural mundials” (Costanza et al., 1997). Els valors monetaris presentats per aquest article van causar un gran impacte, tant
a nivell científic com polític.
L’Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni (MEA, 2005) va diferenciar quatre grans categories de serveis ecosistèmics: d’hàbitat o suport, de subministrament o aprovisionament, de regulació i culturals. Els serveis inclosos en les tres darreres categories estarien directament relacionats amb els principals constituents del benestar humà: seguretat, béns materials bàsics per una bona vida, salut i bones relacions socials. Els serveis d'hàbitats o suport (que alguns no consideren realment serveis) estan directament relacionants amb les principals funcions ecosistèmiques.
Amb un nivell d’impacte similar a l’Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni, la iniciativa TEEB (The Economics of Ecosystems and Biodiversity, veure TEEB, 2010), pretén ressaltar el creixent cost econòmic que suposa la
pèrdua de la biodiversitat i la degradació dels ecosistemes a nivell global, i proposar mesures a diferents nivells per tal d’aturar aquests processos. També és important mencionar la recent creació de l'IPBES (Intergovernmental
Platform on Biodiversity & Ecosystem Services), una plataforma independent intergovernamental oberta a tots els membres de les Nacions Unides que ha de liderar l’avaluació de l’estat de la biodiversitat del planeta,
els seus ecosistemes i els serveis ecosistèmics essencials que proveeixen a la societat.
Malgrat el gran interès científic i polític en aquest àmbit, encara hi ha reptes pendents que calen ser abordats per tal d’integrar plenament el concepte de serveis ecosistèmics en la planificació i gestió territorial
i en la presa de decisions en general (de Groot et al., 2010). Per exemple, el desenvolupament d’un marc d’integració que consideri plenament els valors ecològics, econòmics i socioculturals dels ecosistemes o la
definició de les metodologies per quantificar, modelitzar i cartografiar el flux dels serveis generats per aquests ecosistemes a
diferents escales, que encara es troba en procés de ser completament establert.
Classificació dels Serveis Ecosistèmics
La relació entre l’estructura i els processos biofísics dels ecosistemes i les diferents dimensions de valor rellevants pel benestar humà a partir del concepte de serveis ecosistèmics és un tema en discussió a nivell científic. Un dels marcs teòrics que està tenint més acceptació dins la comunitat científica és el denominat “Cascada de Serveis Ecosistèmics” (Haines-Young & Potschin 2010). El marc distingeix entre “funcions”, “serveis” i “beneficis” per establir la connexió entre l’estructura biofísica dels ecosistemes i allò que els humans donem importància a través dels valors, siguin econòmics o no. Així, les funcions dels ecosistemes serien intermediaris entre els processos ecològics i els serveis i es podrien definir com “la capacitat dels ecosistemes per proporcionar béns i serveis que satisfacin les necessitats humanes, directa o indirectament” (De Groot, 1992; Gómez-Baggethun & de Groot, 2010). L’ús efectiu d’un bé o servei proporciona beneficis (quelcom que incideix directament sobre el benestar humà) que a la vegada pot ser valorat en termes monetaris per la societat. Aquesta valoració (que es podria equiparar a la demanda del servei) pot tenir uns impactes sobre l’estructura biofísica dels ecosistemes que podria regular-se a través de l'acció política.
Cartografia dels Serveis Ecosistèmics
La cartografia de serveis ecosistèmics permet posar de manifest la seva variabilitat territorial, identificar àrees clau de provisió de serveis
(les denominades infraestructures verdes) per a la seva gestió sostenible, així com avaluar possibles sinèrgies i conflictes (trade-offs) entre
múltiples serveis. Actualment existeix una gran diversitat d’enfocaments, tant a nivell d’escala i abast de l’anàlisi com en el mètode
d’avaluació dels serveis ecosistèmics o les fonts d’informació utilitzades.
Un dels primers intents per cartografiar el valor monetari dels serveis ecosistèmics a escala global va ser l’article mencionat anteriorment de Costanza et al., (1997). El mètode utilitzat va ser el de transferència de valor o benefici (value or benefit transfer), en el que els resultats empírics de valoració o quantificació de serveis ecosistèmics en un cas d’estudi són transferits a altres, normalment mitjançant cartografia de cobertes del sòl, hàbitats o biomes. Aquest mètode ha estat emprat per diversos autors, però també ha estat criticat per negligir les diferències espacials de les tipologies d’hàbitat i donar, per tant, resultats poc precisos (e.g. Nelson et al., 2009). També existeixen altres mètodes per mesurar territorialment els valors socials obtinguts a través d’enquestes de preferències i posteriorment cartografiar els serveis ecosistèmics integrant metòdicament aquests valors amb dades biofísiques (e.g. Sherrouse et al., 2011). Finalment existeixen avaluacions socioecològiques de la provisió de serveis ecosistèmics que modelitzen la relació entre variables ecològiques (mostreig de serveis mesurats al camp, clima, coberta del sòl, dades hidrològiques, etc.) i socials (població, dades de censos, mapes d’infraestructures, etc.) per cartografiar la quantitat de serveis ecosistèmics subministrats a través del territori i els seus beneficiaris (e.g. Chan et al., 2006, Naidoo et al., 2008).
Els serveis ecosistèmics cartografiats més habitualment són els de regulació (p.ex. la captura i emmagatzematge de carboni, el control de l'erosió o la regulació hídrica). Respecte als serveis de subministrament destaca la cartografia de producció d'aliments i en relació als serveis culturals el més habitual es representar els usos recreatius. Les fonts d'informació més utilitzades habitualment inclouen dades i mapes de cobertes del sòl, informació topogràfica o índexs de vegetació. Existeixen també models per l'elaboració d'aquest tipus de cartografia, dels quals destaquem un dels més utilitzats: l'anomenat InVEST (the Integrated Tool to Value Ecosystem Services and their trade-offs). Altres eines rellevants per cartografiar els serveis ecosistèmics són AIRES (the Artificial Intelligence for Ecosystem Sevices), o també SolVES (the Social Values for Ecosystem Services).
La cartografia esdevé un element clau en la presa de decisions dins l'administració pública. Així, donat el seu caràcter explícit, és la forma
més utilitzada per estudiar, analitzar, planificar i gestionar correctament els serveis ecosistèmics de forma òptima i eficient.
La Unió Europea(UE) al document "The EU Biodiverstity Strategy to 2020" a través de l'acció 5 de l'objectiu 2
-Manteniment i restauració dels ecosistemes i els seus serveis- preveu que tots els estats membres elaborin una cartografia de l'estat dels
serveis dels ecosistemes en els seus territoris l'any 2014.
Altres institucions com el Banc Mundial o les Nacions Unides, a través d'alguns dels seus organismes i mitjançant diferents
programes també promouen l'avaluació dels serveis ecosistèmics per tal de millorar la gestió i planificació ambiental.
Per exemple la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa
o el Programa de Desenvolupament de Nacions Unides, entre d'altres.
