• Presentació
• Municipal
• Xarxa de Parcs Naturals
• Regional

Xarxa de Parcs Naturals

El SITxell està sent aplicat àmpliament en els processos de revisió dels plans especials de protecció dels parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, així com en les primeres fases d’elaboració dels diferents plans estratègics de la Xarxa, especialment els que se centren en aspectes de conservació de la flora, la vegetació, els hàbitats i la fauna.

Tot i que l’escala de treball dels plans especials de protecció -1:5.000- és molt més detallada que no pas la del SITxell -1:50.000-, la informació valorada que conté aquest projecte està sent de gran ajut en diferents etapes i aspectes de la planificació:

• Revisió dels límits de l’espai protegit: els estudis específics (geologia, flora, vegetació, fauna, processos ecològics, paisatge) que existeixen a cada parc, se cenyeixen generalment a l’àmbit de l’espai protegit. El SITxell ofereix informació dels valors del territori més ampli en el qual s’emmarca el parc, que ajuda a traçar un nou límit provisional incloent les zones de més valor actual o potencial.
• Zonificació: en funció dels valors que afloren en diferents sectors del parc, s’estableix una determinada zonificació, que es delimita en base als estudis específics. No obstant això, la visió territorial més àmplia que aporta el SITxell permet establir un primer esbós de gran coherència i solidesa.
• Àrees d’interès per a la connectivitat: més enllà d’establir mesures de protecció dins l’àmbit d’un parc i tenint en compte la nova visió del territori com a sistema, els plans especials actuals defineixen àrees de connexió entre el parc i el seu entorn, particularment amb altres espais naturals protegits. El seu principal objectiu és el de protegir els processos ecològics necessaris per garantir la viabilitat de les espècies i de mantenir els hàbitats dels quals depenen per a la realització de les funcions biològiques (migració, dispersió, intercanvi genètic) i per poder respondre als canvis ambientals (canvi climàtic, contaminació) o catastròfics (incendis, sequeres, esllavissaments).
  La definició d’aquestes zones s’estableix amb l’ajuda del SITxell, tenint en compte diferents capes d’informació i valoració del territori en funció del tipus d’hàbitats i paisatges que conformen l’espai protegit.

El SITxell ha estat emprat en la redacció dels nous plans especials del Parc Natural del Montseny i del Parc del Foix, i actualment està recolzant la revisió dels plans especials del Parc del Montnegre-Corredor i del Parc de la Serralada Litoral.

La visió global de la xarxa de parcs naturals que aporta el SITxell, així com l’interès de moltes de les seves capes d’informació geogràfica per establir criteris de conservació (valoració d’hàbitats, de diferents grups faunístics, d’elements geològics, d’àrees sensibles per a flora i vegetació amenaçada, indicadors d’ecologia del paisatge, connectivitat funcional, etc.), ha estat clau per a la redacció del pla estratègic de conservació de la xarxa de parcs. A més, també està sent essencial en el desenvolupament dels plans de conservació de cada parc, principalment com a base per definir l’estat general de conservació.